SANT FRANCESC DE PAULA, ERMITÀ
Nascut en Paula (Calàbria) l'any 1416, va fundar una congregació de vida eremítica que després es va transformar en l'Orde dels Mínims, i que va ser aprovada per la Santa Seu l'any 1506.Va morir en Tours (França) l'any 1507.
Del Comú de sants barons: per als religiosos, p. 1827.
Ofici de lectura
SEGONA LECTURA
De les cartes de sant Francesc de Paula
(Carta de l'any 1486: A. Galuzzi, Origini dell’Ordine dei Minimi, Roma 1967, pp.
121-122)
Vaig convertir-vos amb sinceritat
Que el nostre Senyor Jesucrist, que remunera amb summa esplendidesa, vos done
la recompensa de les vostres fatigues.
Fugiu del mal, rebutgeu els perills. Nosaltres, i tots els nostres germans, encara que indignes, demanem
constantment a Déu Pare, al seu Fill Jesucrist i a la Mare de Déu que estiguen sempre al vostre costat per a salvació de les vostres ànimes i els vostres cossos.
Germans, vos exhorte vehementment que vos preocupeu amb prudència i diligència de la salvació de les vostres ànimes. La mort és segura i la vida és breu i s'esvaïx com el fum.
Centreu el vostre pensament en la passió del nostre Senyor Jesucrist, que, per l'amor que ens tenia, va abaixar del cel per a redimir-nos; que per nosaltres va sofrir tota classe de turments d'ànima i cos, i tampoc va evitar suplici algun.
Amb això ens va deixar un exemple sobirà de paciència i amor. Devem, doncs, tindre paciència en les adversitats.
Deposeu tota classe d'odi i d'enemistats; tingueu bona atenció
que no isquen de la vostra boca paraules dures i, si alguna vegada ixen, no sigueu peresosos a pronunciar aquelles paraules que siguen el remei saludable per a les ferides que van ocasionar els vostres llavis: per tant, perdona-vos mútuament i oblideu per a sempre la injúria que se vos ha fet.
El record del mal rebut és una injúria, complement de la còlera, conservació del pecat, odi a la justícia, fletxa oxidada, verí de l'ànima, destrucció del ben obrar
, cuc de la ment, motiu de distraccions en l'oració, anul·lació de les peticions que fem a Déu, alienació de la caritat, espina acanada en l'ànima, iniquitat que mai dorm, pecat que mai s'acaba i mort quotidiana.
Ameu la pau, que és el major tresor que es pot desitjar. Ja sabeu que els nostres pecats provoquen la ira de Déu; vaig penedir-vos
perquè vos perdone per la seua misericòrdia. El que vam ocultar
als hòmens és manifest
a Déu; vaig convertir-vos, doncs, amb sinceritat.
Viviu de tal manera que obtingueu la benedicció del Senyor, i la pau de Déu, el nostre Pare, estiga sempre amb vosaltres.